dimarts, 30 de juliol del 2013

Preparant exposició


El 23 d'agost inauguraré una exposició a l'Hospitalet de l'Infant després d'uns quans anys sense fer-n'hi cap. Aquests dies com podeu imaginar estic fent tria de quadres, enmarcant, preparant el catàleg i com no! pintant. Les tardes d'estius tan llargues i sobretot les solpostades amb els seus colors nacarats conviden agafar els pinzells. Mentre el sol apreta, no hi ha res millor que treballar a l'estudi on la llum és tamisada i sobre tot "domesticada", pintant els bodegons homenatge, col·locats com si fossin un petit altar en honor a la persona admirada.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Reina


Ahir a la tarda, el veterinari va pujar per donar-li la injecció a la Reina, de no haver-ho fet crec que hauria sigut molt egoïsta per part nostra. Hem compartit quasi bé 11 anys, que ja és molt diuen per aquesta raça de gossos, havent passat dues operacions degut a un càncer que, darrerament, no li treia ni les ganes de jugar ni d'avisar quan algú venia a casa.
Feia dies que teniem el seu lloc preparat a l'ombra d'uns garrofers mirant cap el poble, espai des d'on ella li agradava atalaiar i per on controlava quan arribavem a casa.
Porto avui al blog aquesta foto on està més que guapa. 


divendres, 26 de juliol del 2013

Renoir & Manet, gravadors



Un viatge inesperat a Andorra m’ha permès veure quelcom més que les botigues i els seus aparadors curulls de tota mena de productes. Al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany i amb l’atractiu títol de Renoir & Manet: impressions de dos genis, s’hi exposa un grapat de gravats, aiguaforts i litografies, alguna punta seca, dels dos pintors francesos, procedents de la col·lecció dels galeristes Moretti de Milà. Sembla ser que després de moltes negociacions van accedir a que s’exposessin a Andorra i que no es podran veure enlloc més.
Havia vist alguna cosa anteriorment, però mai una exposició dedicada al gravats de dos dels pintors impressionistes més reconeguts i sincerament la mostra és una mica decebedora. El gravat requereix d’una tècnica que sembla ser que els déus no van atorgar-los. Tots tenen un aire “d’aprenentatge”, de casualitat, de poca destresa i per gravar se’n necessita i molta. Acostumats als gravats de Durer, Piranesi o Goya, per posar un exemple, aquestos no estan a l’altura del que es podria esperar dels grans innovadors del gènere pictòric. Es podria pensar que els hi manca el color a que ens tenen acostumats, però els gravats no necessiten del color perquè ja el tenen... el seu color són els grisos i els seus matisos; la vibració de la incisió, la tinta i les seves tonalitats, les diferents games del mordent. 
A la mostra queda palesa l’admiració que Manet sentia per la cultura espanyola i la visita al Prado on va poder amarar-se de la pintura de Velázquez i Goya però els seus estudis i “homenatges” resulten plans. Renoir, trasllada la seua pinzellada flonja a la planxa i el resultat es pobre, en canvi alguna litografia mostra la força del llapis gras.


dissabte, 13 de juliol del 2013

La gran collita


Un any més porto al blog al pare i els seus tomàquets. Enguany la collita és més que espectacular, com podeu comprobar en aquesta foto. Quasi bé a diari amb el seu cistell passa revista i en cull les més madures. Qui també ho fa és una merla que espicossa les més roges, cosa que no agrada gens al pare. Fins i tot diu que perdran les amistats.

divendres, 12 de juliol del 2013

CaixaForum Tarragona



Aprofitant una anada a Tarragona i fent temps he tornat a veure l’exposició Mòmies Egípcies al CaixaForum. Es tracta d’una mostra procedent del Museu Nacional d’Antiguitats de Leiden i que gira al voltant de la vida d’Ankhhor, un important sacerdot de Tebes i que visqué uns 650 anys aC.
Mòmies humanes i d’animals (fins i tot un petit cocodril), sarcòfags, vasos canòpics, amulets, estatuetes de tots el déus, papirs del Llibre dels morts, joies...
Entre les peces que em criden l’atenció una litografia de les piràmides de Guiza de Karl Richaard Lepsius, delicadíssima, amb unes tonalitats que recorden el, en èpoques pretèrites tan emprat color marró mòmia, resultat de moldre les mòmies i convertir-les en pólvores, la tant cobdiciada “mumiya” durant el segle XVI. Ara em ve a la memòria una anècdota atribuïda a Monet, diuen que quan es va assabentar que el color marró que utilitzava per pintar estava fet de mòmies moltes va agafar tots els tubs i els va enterrar al seu jardí de Giverny. Un ostracó (pedres per escriure) amb una subtil coloració; una sítula, recipient  metàl·lic en forma de gota i amb ornaments de lotus, planta que era símbol de la regeneració.
Curiós i didàctic, si més no, és veure tot l’instrumental que feien servir per momificar i quin ús en feien i sobretot el simbolisme que tot plegat comportava. L’ús de resines, ambres, natró, benes i amulets; la importància que pels egipcis tenia el culte a la mort, el més enllà, l’altra vida.
Una exposició que es deixa veure amb plaer i que desperta encara més la curiositat per aquesta civilització llunyana però tant arrelada en la nostra cultura i educació. L’esoterisme, el misteri, les seves creences i costums, el mite que acompanya l’antic Egipte es pot sentir aquests dies a Tarragona.
Una frase del sacerdot Ankhhor, gravada al seu sarcòfag, ens recorda que els sentiments són apàtrides i intemporals: Pronunciar el nom d’un mort és fer-lo reviure.

diumenge, 7 de juliol del 2013

Del deute als mestres


Tot i el que debem als mestres, la majoria de vegades la nostra pròpia voluntat, si és ben menada i obedient, a la llarga es converteix en el millor mestre.

dijous, 4 de juliol del 2013

Consell Comarcal del Baix Ebre



El Consell Comarcal del Baix Ebre per celebrar el seu 25è aniversari em van demanar que els pintés un tema del qual poder fer un tiratge en serigrafia. D’aquesta manera volien obsequiar a tota la gent que ha treballat durant tots aquests anys per tal que el Consell tiri endavant i pugui continuar amb la seva tasca.
Un cop pintat el tema, va ser el taller de Josep Eixart de Tortosa qui se’n va encarregar de dur a terme el projecte serigràfic. La impremta Monllau de Roquetes ens va servir el paper   i Makro de Tortosa va fer les carpetes. Finalment, vaig personalitzar amb pintura a l’oli deu de les serigrafies amb les quals es va obsequiar al Conseller que va assistir a la celebració i els diferents presidents que ha tingut el Consell.
Porto avui al blog la fotografia on està penjat el quadre per fer-vos-en cinc cèntims.