El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany acull en una planta obra de l’escultor Josep Viladomat que, de passada, vam veure. Curiós comprovar com la seva millor època creativa va ser durant la joventut, amb un classicisme que volia trencar amb el modernisme i que mostrava la seva admiració per l’escultura grega. El seus nus d’aquesta època tenen una contundència i serenor que ja no va aconseguir en èpoques de maduresa i encàrrecs públics on la recerca del detall el feia caure en l’anècdota.
Em van cridar l’atenció els caps en guix de Maria Rosa i Adelaida Viladomat, modelats els anys 1927 i 1929, rotunds i amarats de sentiment que, possiblement per això em van agradar tant, contrastaven amb els caps grossos de la neteta, instal·lats davant de l’hotel Roc Blanc i de Caldea (llocs estratègics), que sembla que estiguin fent “bolos”, buscant clientela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada