No sé si ha estat a La Vanguardia que, avui, no parla del finat com tampoc cap més vídua s’apunta al dol amb el seu panegíric, he llegit que arriba al CaixaForum de Barcelona l’exposició de Delacroix. Aquests passats Nadals la vaig veure a Madrid i sense cap mena de dubtes és una autèntica proesa poder reunir unes 130 obres i presentar-les com només aquestes institucions poden.
Delacroix, considerat per la crítica el pintor romàntic per excel•lència, està vivint un renaixement després d’haver estat diguem-ne oblidat per la mateixa crítica que sol despullar sants per vestir-ne d’altres. Sense cap mena de dubtes és un encert presentar aquesta antològica d’un pintor que va visitar Espanya i que la seva obra està inspirada en la del seu admirat Goya. “Tot Goya batega al meu voltant” va escriure al seu amic Pierret. Anys després, Picasso l’homenatjava amb una sèrie inspirada en el quadre Dones d’Argel a les seves cambres. Pintures, dibuixos i obra gràfica que distribuïts en 12 apartats ens mostren l’obra d’un creador que s’abeurava en els clàssics per poder construir el seu món pictòric.
La majoria de les obres procedeixen del Museu del Louvre, encara que l’exposició es nodreix de nombrosos préstecs d’institucions d’arreu del món: Galeria degli Uffizi (Florència), The British Museum i The National Gallery (Londres), The Metropolitan Museum of Art (Nova York), Musée d’Orsay (París), The Art Institute of Chicago o el Musée des Beaux-Arts (Burdeos), així com de col•leccions privades.
Serà un goig poder-la reveure a Barcelona.
